El mapa i l'estratègia: El mapa era immens, de 88x56 centímetres. Només de tenir-lo entre les mans ja no sabíem ni per on començar. Al nostre voltant, tot d'equips amb agulles de tots colors, fils per traçar la ruta i les idees més clares que nosaltres, que no sabíem com ompliríem tres hores per pensar el recorregut. Al final, planegem una part petita de la ruta i ja decidirem sobre la marxa. Un error, però era la primera rogaine de més de sis hores que fèiem: amb experiència ja ho millorarem.
La nit i la boira: La nostra idea era portar un ritme prou tranquil per no necessitar descansar gaire i poder orientar de nit, però quan es va fer fosc i la boira va baixar vam constatar que ens seria impossible trobar cap fita... O sigui que vam decidir tornar cap a la tenda i tornar-nos-hi a posar l'endemà. Dies més tard vam descobrir que els guanyadors van fer durant la nit tants punts com nosaltres en 24 hores... I això que pensàvem que en aquelles condicions era impossible trobar res!
Les fites amb més puntuació: Un altre dels grans errors. Com que no hi va haver manera de trobar la fita 96 després d'una hora de passar-hi a prop, ben al principi vam decidir abandonar la recerca de les fites més valuoses; i segurament n'hi havia de més senzilles o d'altres que no ens haurien costat de trobar. Vam trobar més fites que uns quants equips que van quedar per davant nostre en la classificació, però moltes eren de puntuació baixa.
L'experiència: Immillorable. Un terreny complicat però atractiu, amb paisatges diferents al nord i el sud del mapa, una organització excel·lent, bon ambient i companyonia amb rogainers d'arreu d'Europa i amb ganes de participar en la següent edició, l'any que ve a la Toscana. És complicat, però mai se sap...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada