Les Tries - Font Faja - Batet - St. Nin i St. Non - St. Julià del Mont - L'Estany - El Xalet de les Tries
17.7 km
845 mts de desnivell +
Àlbum Complet aquí
Amunt, sempre amunt, així és la primera meitat del recorregut, intercalant algún petit tram planer per agafar una mica d'aire, encara que mai sembla suficient, per això és tan revitalitzant el rajolí d'aigua que surt de la Font Faja, i més amunt la de la Font de la Trinitat ja a dalt a Batet, aquí les vistes ja compensen l'esforç.
La primera baixada condueix fins al coll de Palomeres, ara un parell més de trams cara amunt, un descans i una rampa més dura és per culminar el Puigsacreu, on hi ha la capella dedicada als Sts Nin i Non.
Corriol avall, zigues-zagues i saltirons fins al coll de la Boixeda, a partir d'aquí alternant camins i pistes, però sempre pujant i pujant. A dalt l'Emita de St. Julià del Mont espera, com anys enrera, amb les millors vistes de la Plana de l'Empordà i el Golf de Roses, St. Pere de Rodes, el Montgrí, Rocacorba, Sta. Pau, la Serra de Finestres, l'Alta Garrotxa i els Pirineus Orientals gairebé al complet.
La baixada és llarga, desfent el camí fins al coll de palomeres, variant la tornada lleugerament, i tot seguit cap al Volcà de l'Estany i al Xalet de les Tries.
Apunts:
Truitada a St. Julià del Mont.
Des de fa un colla d'anys, el dilluns de Pasqua Florida es fa la truitada a St. Julià del Mont, sempre sol ser molt concorreguda. El programa consta de la misssa pertinent i un bon esmorzar a base de Truites
La Llegenda de St. Nin i St. Non
Es diu que a principis del segle XV, els termes de Batet, Begudà i Sta. Pau, eren envaïts per uns animals molt estrany i peluts, dela mida d'un gros gran.
Aquestes bèsties sortien de nit, vivien als boscos, s'enfilaven als arbres, esvalotaven el bestiar i plantaven cara a l'esporuguit pastor que els guardava. Es diu que fins i tot eren capaços d'apropar-se a les masies, atacar els infants i devorar-los.
La Garrotxa no era l'única comarca afectada per aquesta terrible plaga, es veu que des de feia segles a les comarques del Vallespir i el Rosselló també n'eren víctimes. Va ser l'abat del monestir d'Arles qui va trobar la solució al terrorífic problema, va anar a Roma i va tornar amb les relíquies de St. Abdó i St. Senén, tan bon punt va arribar amb aquestes restes que els Simiots van desaparèixer de les terres del nord comper art de màgia.
En assebentar-se d'aquest miracle, els pagesos garrotixns ho van veure clar, la solucó del seu problema havia d'anar per aquí. I va ser quan desesperats i atemorits decidiren aixecar la petita capella dedicada als dos sants, coneguts aquí com St Nin i St. Non. I va ser cura feta, dels Simiots no se'n va saber mai més res.
Es creu que es va decidir d'edificar la capella al Puigsacreu, punt d'unió de les parròquies de Sta. Pau, Batet i Begudà, perquè des de l'ermita es divisa Arles, lloc on foren enterrats els cossos dels dos Sants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada